aisiu

Retour 

adj.

a. a. (a, de) 'près (de), proche (de)'

PBremRNovB 7,25: per que una dossa legors / es de mon ferm cor aiziva, / totas vetz que n'auja parlar

PBremRNovB 9,22: Anc del vostre belh cors plazen, / si tot miey huelh no·us son aiziu, / … / pueyssas non aic demembramen

v. 1140 UzègeChartPrB 31,26: atrestant de vinea in atristan bo loco et atrestan aiziva la li dones sine inganno

b. a. a alc. '[sens temporel] proche de qn'

FolqLunT2 10,34: Hom no sap res can se viva, / e coven so tot a laissar / a la mort, que·ns es aiziva.

c. a. a 'accessible à, à la disposition de'

SFoiHA 409: Non l'ausan sebellir li viu, / Qe·l fell o veda per son briu. / En terra·l feiron aital niu / Con fa l'estrucis en estiu. / E dunc se ploravan molt piu, / Quar non lur era meilz aiziu.

d. (gen) a. 'accueillant, affable'

PBremRNovB 9,12: Dompna, tug belh captenemen / son el vostre gen cors aiziu, / e·l honrat quar pretz senhoriu

GuirRiqM 19,10: … de grat sagella / Sos faitz, gent aiziva, / Humils ez esquiva, / Plazens ez ysnelha

e. esser a. a 'se montrer bienveillant envers'

RaimbAurMi3 41: domna, si·m fossetz aiziva / tost saubra s'en fol m'en peronh

SalhEscRiquerTr 127,11: Enqueras vuelh e no sai si m'o pliva, / si a lieys platz, qu'elha·m sia aiziva / celadamen

RaimMirT 17,48: Ma domn', e ma bona fes / Me valgues e·l temps d'antan / Qe·m siaz d'alques aissiva!

H/RofinHarveyPPart 2:832,48: Mas l'arditz, on pretz s'aviva, / saup gen sa valor enansar / qant pres tot so qe·ill fon plus car / mentre·il fon l'amors aiziva

f. a. de 'plein de, chargé de'

PBremRNovB 9,42: Fals lauzenjador maldizen, / de totz mals siatz vos aiziu, / et hieu del honrat senhoriu / …

GuirRiqGouirAlba 20,32: … donc gardatz / d'est aman en qual langor / era·l jorn d'afan aizius

g. 'riche, largement pourvu de biens'

LanfCigB 12,49: E·l bais m'a mes en tal via, / De qu'ela·m fetz per sa merce aisiu, / Qu'eu conquerai l'onrat ioi seignoriu.

GlossIt2M 122: Aiziu: agiato

h. 'approprié'

ArnTintK 46: Q'ira d'amor porta merces / C'ab orgueill vai contralassan, / E pois il venz humelian / L'ira e·l mal e·l pes aisiu

AnonPastPadenPast 165,13: s'ie·us atruop en luoc aizieu, / sola, ses parella, / sabrai s'est piusella / en l'erbeta novela

i. esser a. a, de 'correspondre à'

PBremRNovB 9,2: Ben dey chantar alegramen, / que·l dous dezir me·n son aiziu, / del ric, sobronrat senhoriu / don tenh lo cor…

GuirRiqM 9,30: Er diran cylh, que son de saber blos, / Que ges mey fag als ditz no son aiziu

DoctrAcMarshRaz 43,457: En plural hom los [c.‑à‑d. los aiectius] deu luoygnar / Con s'eschai e abreuiar, / Segon que lur er ayziva / Parladura substantiva